diumenge, 19 de febrer de 2012

NOMÉS HAN PASSAT 50 ANYS!

plallis.jpg

Aquesta casa enrunada és el Pla Llis i la vam triar amb l'Ester Puig com a motiu per al vídeo "Les arrels, la memòria, la consciència" que vam projectar en la presentació de la novel·la "ARRELS DE PEDRA". Però no és una casa qualsevol triada a l'atzar: va ser la meva primera escola. Aquesta masoveria està a un tir de pedra de la meva casa natal "Can Sargantana", al costat de l'ermita de Sant Francesc.

Ahir vaig anar a visitar la meva primera mestra, la Ramona del Pla Llis, a qui no havia vist des de feia 50 anys, per portar-li el vídeo i la novel·la. Va ser una trobada d'allò més emotiva, ja podeu comptar... Es veu que de menut, menut, m'escapava de Can Sargantana amb un cistell i un aixadell i, amb l'excusa d'anar a buscar herba pels conills, feia cap al Pla Llis cada tarda. Tant i tant va durar la comèdia que la mare va optar per dir-li a la Ramona: "Ja te'l pots quedar". I a partir de llavors, en lloc de cistell m'enduia una maleteta de cuiro marró amb una llibreta, un llapis i una goma i me n'anava a escola. La Ramona, al matí anava a col·legi a la Torre Negra i a la tarda m'explicava a mi tot el que ella havia après. No és d'estranyar que amb 8 anys, quan vaig començar a anar a escola a Vic, tingués dificultats amb la llengua castellana (l'única que s'escrivia en aquella època) i, en canvi, sabés fer arrels quadrades, una habilitat que no m'ha servit de gran cosa en aquesta vida.

Recordo vagament aquella època, però haig de reconèixer que era l'infant més feliç del món. Els problemes van arribar quan, acostumat a fer la meva tot sol, em vaig haver de relacionar amb una munió d'infants de la meva edat sota la mirada inquisidora dels "Hermanos Maristes". Us puc assegurar que vaig arreplegar una "depressió" de cavall, en una època en què es veu que aquesta malaltia encara no s'havia posat de moda.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada