dijous, 25 de novembre de 2021

TEMPS D'INCERTESES (Capítol 64è)

ELLA – 31

Com cada dia, i ja en fa quinze que van enterrar l’Àvia, cap a migdia Ella ha anat a casa de l’Avi a dinar i estar-se una estona amb ell per fer-li companyia. De mica en mica ha anat retardant l’hora de presentar-s’hi per poder estar més estona amb els fills i amb Ell a casa. De vegades s’emporta el dinar fet i d’altres el prepara a la cuina amb l’Avi que cada dia que passa sembla que posa un punt més d’afició a la tasca de fer anar els fogons. Està contenta de comprovar que s’ha sobreposat, i de quina manera, a la garrotada de la pèrdua de l’Àvia. La processó deu anar per dins, suposa Ella, però almenys no va donant voltes constantment a la dificultat d’acceptar la seva absència.
Asseguts a taula amb un plat de llenties estofades fumejant que omple de flaire la cuina i convida a clavar-hi cullerada, Ella li explica el calvari que els estan fent passar pel lloguer del pis.
–És que els preus dels lloguers són impossibles –opina l’Avi amb posat seriós–. Els que en tenen en propietat no són conscients de les penúries de la gent per arribar a final de mes.
–El meu home diu que, de moment i mentre duri el confinament, no hem de patir perquè està tot aturat, però jo no les tinc pas totes.
–Ara estava pensant... –i l’Avi s’atura un moment mirant-la amb certa murrieria– Estava pensant que hi ha una solució ben senzilla, com hi ha Déu!
–De senzilla res de res.
–Veniu a viure aquí, que hi ha lloc de sobres. Ei, si no us fa cosa aguantar un vell. I el favor me’l fareu a mi.
–I ara! Ni pensar-hi. No sabeu pas el que és el rebombori d’una família amb criatures, tan acostumat com esteu des de sempre a la pau que es respira aquí.
–Tanta pau pot corsecar, noia. Penseu-vos-ho.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada