dimarts, 23 de novembre de 2021

TEMPS D'INCERTESES (Capítol 62è)

ELLA – 30

–Ha sigut tan trist! –es lamenta Ella quan arriba a casa a mitja tarda–. Nosaltres dos palplantats davant la paret de nínxols i els dos paletes amb la granota blanca, màscara, ulleres de protecció, guants... Semblava una pel·lícula de ciència ficció.
–Com està l’Avi? –s’interessa Ell.
–Prou sencer. Ara em sembla que ja ha paït la patacada, però no el podem deixar sol. Oi que no et sap greu?
–I ara! Només faltaria!
–T’asseguro que si aquest nostre pis fos una mica més gran me l’emportaria a viure amb nosaltres. Seria una solució més que pràctica i tots hi sortiríem guanyant, però no podem pas alliberar l’habitació del Nen i fer-lo dormir al menjador.
Certament, les tres habitacions del pis, que no són precisament àmplies, estan ocupades i el petit recambró de què disposen per a la gestió de la roba i els mals endreços no mereix la categoria d’espai on instal·lar un llit que sigui mig confortable. De moment Ella seguirà quedant-se a dormir a casa de l’Avi i ja veuran com va evolucionant tot plegat.
–Almenys porta’l a dinar aquí. D’aquesta manera el Nen i la Nena et veuran una estona més, perquè al final s’oblidaran de quina cara fas –diu Ell aclucant un ull en direcció a la filla que li somriu amb complicitat.
–Mentre duri aquest confinament total, més val que no temptem la sort. Quan permetin començar a circular pel carrer, per descomptat. Ja faré per manera que quedar-me bona part del matí i de la tarda amb vosaltres. Sé que aquests darrers dies us he tingut una mica oblidats.
–No pateixis, mare –diu la Nena fent-se la gran–, que aquí ens apanyem prou bé.
En el fons el seu raonament està més relacionat amb la condescendència del pare i la intransigència de la mare que s’apliquen a totes les escasses activitats que poden realitzar a l’espai on resten confinats gairebé totes les hores del dia. Pensa: “Una persona menys a ocupar pis i rondinar pel desordre”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada