dilluns, 22 de novembre de 2021

TEMPS D'INCERTESES (Capítol 61è)

ELL – 30

Aquest mes ja no podran ingressar l’import del lloguer al compte del banc, perquè amb els prop de 500 euros del seu atur i els poc més de 900 que li ingressen a Ella, amb prou feines abasten les despeses de llum, aigua, gas, telèfon i el menjar, perquè quatre boques no s’omplen així com així. Encara bo que amb la pandèmia s’ha aturat tot i no ha tornat a tenir notícies de la immobiliària. És plenament conscient que quan escampi la Covid-19 tindran una situació insostenible i se li fa difícil pensar la manera com hi faran front. Fa dies que no en parlen amb Ella, però està convençut que encara està més preocupada que Ell, perquè es troben lligats de mans i peus i ara mateix no poden fer absolutament res, només esperar que els esdeveniments es desencadenin per si sols.
Després de la topada que van tenir pels càrrecs de la targeta, va estar d’acord a no disposar més del recurs i només en tenen una que va a nom d’Ella, perquè és prou conscient que tornaria a caure en la temptació del joc en qualsevol moment que l’enxampés amb la guàrdia baixa. D’aquesta manera desapareix el perill.
Els dos darrers dies han estat d’allò més angoixants, i Ell s’ha limitat a tenir cura de la mainada mentre Ella atenia les necessitats de l’Avi i l’acompanyava en les desagradables gestions burocràtiques que comporta la mort d’algú en un país on el trasbals es veu agreujat per unes despeses extraordinàries amb les quals es genera un negoci d’allò més sucós.
De moment Ella s’ha quedat a dormir a casa de l’Avi perquè van convenir que no el deixarien sol passant el tràngol, però aquesta situació es pot allargar perquè no els han sabut dir quan podran fer l’enterrament de l’Àvia, en el benentès que no es podrà fer cap cerimònia i només es procedirà a posar el taüt dins el nínxol. Li van proposar la incineració com a alternativa més pràctica, però l’Avi no ho va voler de cap manera. “Ja que no me’n vaig poder acomiadar, almenys que tingui un lloc per anar-la a visitar de tant en tant”, va dir-los mastegant amb tristor cada un dels mots. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada