diumenge, 21 de novembre de 2021

TEMPS D'INCERTESES (Capítol 60è)

ELLA – 29

Torna a casa desencaixada i plorosa. Ha anat a fer companyia a l’Avi com cada dia i l’ha trobat plorant com una Magdalena. Li acabaven de trucar de l’hospital per dir-li que l’Àvia s’havia mort feia poc més de mitja hora. Era ben bé el que ell es temia, perquè ho verbalitzava cada vegada que tenia l’oportunitat, malgrat que Ella sempre li feia esborrar aquesta cabòria del cap. Però una cosa és tenir el temor que passi i una altra de ben diferent és la certesa que no tornarà a compartir cap més segon de la seva vida amb la persona que ha estimat durant més de mig segle.

–I s’ha mort tota sola, sense que li pogués donar la mà per acompanyar-la –anava repetint entre sanglots.

L’Avi era la viva imatge de la desolació més completa. Ella no se n’ha pogut estar i l’ha abraçat. Comptant que caldrà anar a l’hospital a demanar papers i a la funerària a fer gestions, li ha dit que se n’anava a casa a buscar el cotxe i que l’acompanyaria on calgués. Tampoc no té gens clar com funciona tot això dels enterraments amb la pandèmia desbocada, ni tan sols si el podran fer o quan ho podran fer.

–He vingut a buscar el cotxe –diu Ella amb veu un punt tremolosa, encara afectada pel que acaba de viure–. L’hem d’acompanyar fins a l’hospital per saber què cal fer.

–Ostres! –exclama Ell sense saber com reaccionar–. No podem pas deixar el Nen i la Nena sols a casa.

–No, no, és clar. Ja l’acompanyaré jo que hi tinc més confiança. És que no té ningú a qui recórrer. Em parlava d’uns nebots de Vilafranca, però no podem pas fer-los venir amb la que està caient. A més, em sembla que tampoc no hi tenien gaire relació.

–Fes, fes, no t’entretinguis, que el pobre Avi deu estar fet un flam.

El Nen i la Nena han contemplat l’escena sense intervenir-hi en cap moment, potser una mica conscients de la gravetat de la situació. Fan un petó a la mare abans que se’n vagi esperitada i interroguen el pare que s’ha quedat fregant-se les mans amb un drap de cuina, plantat com un estaquirot al mig del passadís.

–I l’Avi s’ha quedat tot sol? –demana la Nena.

–Sí, filla, però no pateixis que ens té a nosaltres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada