divendres, 19 de novembre de 2021

TEMPS D'INCERTESES (Capítol 58è)

ELLA – 28

Torna del banc on ha anat a treure uns quants euros de la llibreta d’estalvi perquè no arribaven a fi de mes. Com que és incapaç de demanar ni cinc cèntims a l’Avi per la despesa suplementària dels dinars i sopars que li portaven preparats a casa, se’ls ha disparat la despesa i han fet curt amb les previsions.
Quan ha posat la llibreta al dia al caixer, s’ha quedat de pasta de moniato: hi tornava a haver quatre càrrecs de 30 euros fets amb una targeta l’existència de la qual li és completament desconeguda. S’hauria donat a tots els diables, i sort que de camí cap a casa ha tingut temps suficient per asserenar-se i pensar en la reacció que li convé davant la nova atzagaiada d’Ell, que deu haver tornat a emmerdar-se en apostes o ves a saber què.
Arriba a casa i abans del primer deuvosguard adverteix el seu home que han de parlar amb la intenció que abandoni la sala on estan connectats amb l’ordinador perquè la Nena tenia la videotrucada diària amb la tutora que acostuma a fer sempre a mig matí per donar-li instruccions de feina i assegurar-se que la del dia anterior ja està enllestida. La cara d’Ell quan ha vist que l’expressió de la seva dona amenaçava temporal ha mudat instantàniament cap a la preocupació.
–Dona’m la targeta amb què has fet càrrecs a la llibreta.
–Quina targeta? –ha provat de fer-se l’orni.
–No em facis emprenyar perquè no ens convé –l’ha advertit Ella–. La targeta –ha afegit apujant el to de veu.
–Quin problema hi ha amb la targeta? –encara ha gosat inquirir Ell.
–Se m’ha acabat la paciència, noi. Dona’m la targeta i truca immediatament perquè la donin de baixa. Argumenta que l’has perduda, si vols, però dona’m la targeta. I no vull saber per a què collons has tret diners, aquesta vegada! Però et ben juro que serà l’última.
Ell ha sortit un moment de la cuina, ha anat fins al rebedor, ha agafat la cartera de l’infern de la jaqueta, n’ha tret una targeta de crèdit i l’ha rebatuda d’un tros enllà damunt la taula de la cuina. Ella ha agafat unes tisores i n’ha fet quatre trossos.
–L’altre dia m’avorria i vaig voler jugar una estona al pòquer –encara ha gosat argumentar a tall d’excusa–. Perdona. No tornarà a passar.
–I tant que no tornarà a passar –li ha dit allargant-li el telèfon sense fils que ha anat a buscar a la sala–. Truca al banc ara mateix.
–Ja ho faré d’aquí a una estona, que ara estava per la canalla.
–He dit ara mateix! –ha sentenciat Ella sense vacil·lació i acostant-li un pam més l’aparell.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada