dimecres, 17 de novembre de 2021

TEMPS D'INCERTESES (Capítol 57è)

ELL – 28

–Voleu parar una estona? –diu Ell traient el cap per la porta de la sala-menjador–. Porteu mitja hora com gat i gos.
–És que aquesta... –diu el Nen senyalant la seva germana.
–Què li passa a aquesta? –crida la Nena a dos pams del seu nas–. Aquesta n’està fins al capdamunt que l’empipis.
Hi ha estones en què la convivència resulta francament difícil en un espai tan reduït i gens pensat per a activitats infantils que precisen una certa mobilitat. Així i tot, Ell pensava que la cosa seria pla més complicada, però sembla com si de mica en mica els menuts s’hagin acostumat a les limitacions que els imposa el confinament. Més enllà d’una picabaralla periòdica que se sol acabar de la mateixa manera com s’ha iniciat, la major part del dia regna un cert ordre, si descomptem l’escampall perpetu de joguines, llibres i altre material que permanentment inunda l’espai comú del pis i que venen obligats a endreçar diàriament abans d’anar a dormir. Altrament el desori s’aniria acumulant i acabaria impedint la mobilitat.
–Traieu aquell joc dels mitjos ous que jo també vull jugar una estona –diu Ell a manera d’expressió de solidaritat.
–Vale –diu el Nen–, tornaré a guanyar.
Es tracta d’un joc de memòria visual en què cal anar completant ous aparellant les dues parts segons el dibuix del seu interior. S’ha de reconèixer que el menut hi té una traça envejable, i sempre acaba amb la seva ouera plena abans que la dels altres vagi per la meitat.
–Jo, papa –diu la Nena, queixosa–, no se t’acudeix cap altre joc que aquest?
–Després ja te’n deixarem triar un a tu. No et queixis, que podràs jugar amb el dels peixos que t’encanta.
I la Nena es conforma. De fet, és de molt fàcil conformar i acaba acceptant el rol de germana gran sense protestar, amb els condicionants que això suposa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada