dimecres, 17 de novembre de 2021

TEMPS D'INCERTESES (Capítol 56è)

ELLA – 27

–Males notícies, noia –diu l’Avi així que Ella arriba a mig matí–. M’han trucat de l’hospital per dir-me que ha empitjorat. Em sembla que cal que comenci a preparar-me per al pitjor.
–I ca, home –respon Ella amb voluntat d’animar-lo–. En aquests casos sempre hi ha alts i baixos.
–Pel to amb què m’ho ha dit i un punt de tremolor que li he notat a la veu...
–No cal cridar el mal temps, que ja ve tot sol –ha decidit tallar la conversa mentre entrava amb el cabàs cap a la cuina–. Avui he passat per la peixateria i he comprat una mica de peix per fer amb arròs.
–Ai, tinc una mena de nus aquí –diu l’Avi posant-se una mà a l’estómac–, que no sé si em deixarà empassar res.
El pobre home se’n torna a seure a la butaca de la sala mentre ella, de la cuina estant, contempla la viva imatge de la desolació. Està segura que pel cap de l’Avi en aquests moments passen mil escenes de moments conviscuts durant mig segle. La inexorabilitat de la imminent pèrdua de la seva companya de gairebé tota una vida el torna més vulnerable del que per edat li pertocaria.
–Només penso quan trigarà a sonar el telèfon una altra vegada –diu l’Avi en un sospir.
–No heu de pensar el pitjor –prova encara de trencar amb el pessimisme que traspua.
–Doncs penso que més val que em prepari per al pitjor. D’aquesta manera quan em truquin ja ho tindré paït.
Ella pensa en el quadre que quedarà en aquesta casa, amb l’Avi tot sol i gens acostumat a fer-se la vida, i s’adona de com la vida pot canviar d’un moment per l’altre i trasbalsar-ho tot de la manera més despietada, però esborra aquest pensament del cap. De moment toca animar l’Avi, una tasca que resulta prou difícil.
–Veniu a seure aquí a la cuina que xerrarem mentre vaig avançant feina als fogons.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada