dissabte, 13 de novembre de 2021

TEMPS D'INCERTESES (Capítol 52è)

ELLA – 25

Li ha trucat a mig matí, perquè feia dies que patia cada vegada que s’havia de desplaçar a fer companyia a la Senyora i se sentia en fals, com cometent una mena de delicte, tot i que n’havien parlat amb el seu fill advocat i ell li havia dit que de moment, si no li sabia greu, seguirien fent com sempre. Però la cosa s’ha anat allargant i es veu que al final la família ha pres una determinació:
–Mira, noia, no et sàpiga greu –li ha comentat l’Advocat–. Hem decidit que serà millor que la mare vingui a viure a casa mentre duri tot això, perquè em sembla que anirà per llarg.
–Em sap greu –ha respost de seguida Ella–, si fos per mi, no em faria pas res, però...
–De debò que no cal que pateixis. T’estem posant en un compromís i no deixa de ser un risc per a tu i per a la mare. Només faltaria que us contagiéssiu!
–Deurà ser per pocs dies –ha insinuat Ella, conscient que la font d’ingressos fixa que tenia, ara que ja no podia anar a netejar a cap casa, estava a punt d’esvair-se.
–Pels diners no cal que pateixis. Et seguirem pagant el que havíem estipulat. Només faltaria!
Ella ha respirat alleujada, li ha enviat tot un reguitzell de mots d’agraïment i s’ha ofert a donar-los un cop de mà sempre que els calgui, un extrem que l’Advocat ha valorat en gran manera desitjant que tot pugui tornar a la normalitat com més aviat millor.
A casa, el Nen i la Nena estaran contents que la mare no hagi d’anar a dormir cada dia fora de casa, i més ara que ja porten una colla de dies tancats a casa a pany i forrellat. El pis se’ls ha fet petit i hi regna una mena de neguit constant, sobretot en el cas del Nen que necessita moure’s tothora per cremar l’energia que li brolla per tots els porus. Encara sort que poden fer servir la terrassa comunitària una hora al matí i una a la tarda.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada