dimecres, 10 de novembre de 2021

TEMPS D'INCERTESES (Capítol 50è)

ELLA – 24

Torna cap a casa amb el cor encongit. Aquest matí han confirmat a l’Avi que la seva dona ha estat intubada i ingressada a l’UCI amb no gaire bons pronòstics. El pobre home s’ha desmuntat mentre li ho explicava i ha acabat plorant com una magdalena.
–Què faré tot sol? –anava repetint.
Ella ha provat de consolar-lo i animar-lo una mica, sense aconseguir resultats gaire satisfactoris perquè s’adonava que ni Ella mateixa no s’acabava de creure allò que sortia de la seva boca. El confinament a què es veuen obligats des que el Govern el va decretar l’obliga a portar una declaració de responsabilitat cada vegada que surt de casa per anar a portar el menjar a casa de l’Avi. Només faltaria que a damunt de tot plegat l’aturessin pel carrer per saltar-se les normes. No poden pas deixar d’atendre’l, i menys ara amb la que està passant.
–Mireu de no pensar en el pitjor –li ha repetit Ella una vegada i altra–. Ara el que convé és que no us ensorreu. I tingueu molt present que això pot durar dies i dies. Ja només us queda una setmana d’estar aïllat. Llavors ja podrem venir a fer-vos companyia.
–No saps pas com t’ho agraeixo –li ha dit l’Avi en acomiadar-se–. Ets el meu àngel de la guarda.
De bona gana l’hauria abraçat, però aquest tipus d’expansions emotives que impliquen contacte físic estan expressament prohibides i s’ha quedat amb les ganes. Només li ha contestat:
–No sigueu exagerat, que em fareu plorar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada