dimarts, 16 de novembre de 2021

TEMPS D'INCERTESES (Capítol 55è)

ELL – 27

Ha agafat el cotxe i ha anat al supermercat del capdamunt del carrer, el que queda als afores de Vil·la, tocant al polígon industrial. La imatge de gent fent cua amb el carro a la porta de l’establiment l’ha corprès i li ha fet evocar imatges que només havia vist a la televisió de països més o menys llunyans, d’aquells que tendim a considerar que tenen un nivell de desenvolupament i d’organització més aviat precaris.
Ha agafat el carro, s’ha posat la mascareta i els guants de làtex i s’ha disposat a fer cua pacientment. Per cada client que surt de l’establiment en pot entrar un altre. I tots en surten tan carregats com poden, perquè cal estalviar al màxim les sortides fora de casa.
Quan li toca el torn, entra al supermercat amb una sensació estranya, gairebé com si estigués cometent un delicte, i la imatge de les noies que atenen a les caixes guarnides com si fossin astronautes no contribueix a aportar-li cap mena de tranquil·litat. S’afanya a omplir el carro resseguint totes les lleixes dels passadissos. A aquestes hores del matí ja s’han acabat les garrafes d’aigua, i opta per agafar dos paquets d’ampolles de litre i mig. També s’ha acabat el paper higiènic, cosa que sorprèn tothom i ningú hi sap trobar cap explicació.
Seria lògic que s’acabés la farina, el sucre, l’oli, l’arròs, les patates... que són aliments bàsics, però el paper de vàter? Qui coi es dedica a emmagatzemar paper higiènic per si l’arriben a racionar?
Amb el carro fins a dalt de tot, s’acosta a la caixa i una noia vestida amb una granota blanca i costures reforçades amb cinta blava, ulleres de protecció, pantalla transparent fixada al front i guants de làtex va passant per l’escàner els productes que ha agafat des de darrera d’una pantalla de metacrilat que cobreix tota la superfície exterior de la caixa.
L’import de la compra, que sortosament apareix a la petita pantalleta que hi ha damunt la caixa enregistradora, perquè seria difícil comunicar-se de viva veu ateses les barreres físiques que hi ha entre caixera i client, el paga amb la targeta de crèdit per estalviar possibles contagis per contacte amb objectes contaminats.
Tot plegat, sembla més una pel·lícula de ciència ficció que l’activitat setmanal a què estaven acostumats i que sovint compartien tots quatre. Tot just fa una setmana que ha començat el confinament i ja tothom desitja que s’acabi aquesta murga.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada