dimarts, 9 de novembre de 2021

CAPÍTOL 48è

ELLA – 23

Ella està gratament sorpresa de la manera com l’Avi està fent front a la situació. Tot i que les darreres informacions que li han donat respecte de l’estat de l’Àvia siguin més aviat descoratjadores, s’ho ha pres des d’una òptica optimista que la té meravellada.
Segons que li ha explicat, es troba en estat greu i cal esperar a veure com evoluciona les properes hores perquè si segueix empitjorant la ingressaran a la UCI per tenir-li controlades totes les constants i connectada a un respirador. Ella s’ha imaginat la situació i ha corregut a esborrar-la del cervell perquè li ha pujat una glopada d’angoixa que a punt ha estat de provocar-li el plor, la darrera cosa que voldria davant de l’Avi.
–És una dona forta –ha dit Ella amb veu un punt tremolosa–, se’n sortirà, no patiu.
–Amb aquesta esperança visc, noia, tot i que si fes cas del que expliquen a les notícies...
–No n’heu de fer cas, perquè cada persona és un món diferent. I penseu que ara com ara es troba en les millors mans que pot estar.
I l’Avi ha assentit amb el cap, però amb un posat que venia a significar: “Ves què hi farem!”.
S’ha acomiadat d’ell fins l’endemà, després d’advertir-lo que es mengi tot el que li ha portat. A aquestes hores ja hauria de trobar-se a casa de la Senyora, que deu estar patint perquè mai no fa tard. El seu cas és ben diferent. Des de fa dies que viu tan extremament preocupada per la malaltia que ha optat per no explicar-li res del que els passa als avis. De la manera que es mostra aprensiva, encara contribuiria a amoïnar-la més.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada