dissabte, 6 de novembre de 2021

CAPÍTOL 45è

ELL – 22

–Fes, fes –diu Ell després que Ella li hagi explicat el que passa a casa dels avis–. Ja em cuido jo del dinar. Si vas a l’hospital, agafa el cotxe, que hi tens una bona tirada.
–Ui, no, i llavors aparcar-lo allà a dins amb el que et cobren. Me n’hi vaig a peu. Pots comptar, en poc més d’un quart d’hora m’hi planto.
–Doncs no pateixis, que quan arribis tindràs els fideus fets. N’hi posaré un parell de grapats més perquè els portis a l’Avi.
Definitivament, l’epidèmia de coronavirus ha arribat i acaba de tocar-los més a prop del que es podien pensar fins fa cosa de quatre dies. Les notícies que arriben a manera de globus sonda parlen de les intencions del govern de tancar les escoles fins havent passat les vacances de Setmana Santa, però ningú no té clar per on aniran els trets.
Paral·lelament van arribant amb comptagotes males noves referents a les residències d’avis, els usuaris de les quals són les persones més vulnerables i les que comencen a patir les més severes conseqüències d’una malaltia que sembla que ha agafat tothom desprevingut i contra la qual el sistema sanitari no té eines per lluitar-hi adequadament.
No és que Ell conegui gaire l’Avi i l’Àvia, només per referències d’Ella que sempre en parla amb una estimació especial, que ell atribueix a la manca de la figura d’uns pares des de la més tendra infància. D’alguna manera es van convertir des del primer dia que hi va entrar a treballar en els “avis” materns que la mainada no ha conegut mai.
“Pobre home, deu estar passant una angúnia terrible”, pensa mentre es disposa a tallar la ceba i ratllar el tomàquet del sofregit. “Si no fos perquè l’han confinat a casa, valdria més que vingués a fer els àpats aquí, almenys es distrauria una estona”, rumia mentre se li estimba una llàgrima per efecte de la ceba que està tallant, que té pinta de ser més coent que un bitxo. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada