divendres, 5 de novembre de 2021

CAPÍTOL 44è

ELLA – 21

Arriba a la casa dels avis on neteja els dimecres al matí i se sorprèn de sentir la veu de l’Avi al porter automàtic, perquè a aquestes hores del matí ja acostuma a ser fent quilòmetres a peu amb els seus amics jubilats. Puja l’escala del bloc de pisos amb una certa inquietud (no li agrada fer servir l’ascensor) i quan arriba al replà del segon el troba a llindar de la porta oberta amb posat de circumstàncies.
–Bon dia, noia –li diu l’Avi sense convidar-la a entrar–. Em trobes d’amo del castell, avui.
–I doncs, com és això? –s’estranya Ella.
–Doncs ves, la dona que abans d’ahir al vespre es va trobar molt malament, vam trucar a urgències i se la van endur amb ambulància. Com que la cosa està com està, no l’he pogut ni anar a veure.
–Doncs sí que em sap greu. I no us han dit res de l’hospital?
–Em van trucar ahir a la tarda dient que estava ingressada en un box d’urgències i aïllada perquè va donar positiu d’això del coronavirus. També em van dir que m’havia de quedar confinat a casa un parell de setmanes.
–Doncs digueu-me què necessiteu i ja us ho aniré a comprar, perquè m’imagino que és millor que no entri, oi?
–Això em van dir, tancadet a casa i a esperar com va tot plegat.
I Ella s’afanya a apuntar el que necessita l’Avi, tot i que essent conscient de la nul·la habilitat del pobre home per moure’s dins una cuina, acaba dient-li que ja li portarà cada dia un parell de carmanyoles amb menjar preparat de casa seva. Sense fills que puguin tenir-ne cura ni amb cap familiar mig proper a Vil·la, l’única garantia que mengi en condicions és que Ella li procuri un menú diari.
–És que pateixo per ella –acaba dient-li amb llàgrimes als ulls–, perquè no en sé res des d’ahir i potser necessita alguna cosa.
–No patiu que passaré per l’hospital a veure si em poden explicar res. Abans de dinar us portaré el menjar preparat i a la tarda aniré a comprar el que us falti. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada