dijous, 4 de novembre de 2021

CAPÍTOL 43è

ELL – 21

El telenotícies del vespre, que Ell acostuma a mirar quan té la mainada endreçada i a punt d’anar a dormir, li confirma el que ja fa dies tothom es va tement, que l’epidèmia de coronavirus ha arribat a casa nostra. El tancament perimetral de tota la Conca d’Òdena, perquè a Igualada s’ha produït un contagi massiu, és un fet que anuncia la consellera de sanitat  amb un punt melodramàtic afegit per la seva implicació personal i familiar.
Si fa un parell de mesos algú li hagués dit que allò que arribava des de l’altra banda del món i que tothom es mirava amb un punt d’escepticisme acabaria replicant-se al nostre país, l’hauria titllat d’exagerat, però tot indica que aquesta vegada acabarà desenvolupant-se una autèntica pandèmia que la OMS encara no vol reconèixer.
A Madrid han tancat les escoles i comença a haver-hi avis morts a les residències, tot i que per evitar generar més alarma social de la que ja es va estenent arreu, els responsables polítics s’entesten a enviar missatges de tranquil·litat per demostrar que tenen la situació controlada, sobretot el flamant ministre de sanitat que van posar al govern per cobrir la quota catalana conscients que era un ministeri sense competències perquè estaven totes transferides a les comunitats autònomes.
Cada dia que passa augmenta la preocupació entre la gent  i totes les converses acaben girant al voltant del coronavirus, un mot que fa mig any gairebé ningú no coneixia.
–Papa –diu la Nena que s’ha quedat una estona asseguda al sofà al seu costat abans d’anar a dormir–, tu creus que aquí tancaran les escoles com a Madrid?
–No ho sé, filla. Suposo que si la malaltia s’escampa hauran de fer alguna cosa. Serà una bona murga. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada