dimecres, 3 de novembre de 2021

CAPÍTOL 42è

ELLA – 20

Avui ha plegat una mica més d’hora de casa dels avis que de costum, per això troba el Nen i la Nena que ja fan el darrer tram de carrer cap a casa a l’hora de dinar.
–Espereu-me! –crida Ella d’un tros lluny perquè d’aquesta manera sap que tindrà companyia almenys durant un tros de trajecte, i quan els té a tocar continua–. Com ha anat el dia?
–Bé –diu la Nena tot fent-li un petó–. Avui a classe hem parlat d’aquesta epidèmia de la Xina perquè érem molts els que volíem saber-ne més coses. La senyo ens ha explicat el poc que sap, perquè es veu que els xinesos no informen de tot el que saben i han trigat molt a prendre decisions.
–Ves que no ens arribi aquí –diu Ella mentre agafa de la mà el Nen que se la mira amb cara d’interrogant.
–Doncs la senyo ens ha dit ja n’hi ha molts casos, a Itàlia. Potser sí que acabarà arribant. 
–No cridem el mal temps –fa Ella i s’adreça al Nen que arrossega els peus al seu costat–. I tu què has fet?
–He marcat un gol a l’hora del pati.
“Déu meu, que acabarà tenint una pilota per cap”, pensa Ella, però canvia de centre d’interès:
–I a classe no heu fet res, avui?
–Ui sí, moltes coses: hem pintat, hem escrit lletres, hem après a fer el número 5, ens han explicat un conte... 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada