dimarts, 12 d’octubre de 2021

CAPÍTOL 20è

ELLA – 9

Ha de reconèixer, una mica a contratemps, que aquests dies a la platja els han anat bé a tots. La mainada, per descomptat, s’ho ha passat d’allò més bé, alternant piscina i platja, i jugant per tot el càmping amb una colla d’amics de Saragossa amb qui s’han avingut una cosa de no dir. A l’hora de marxar s’han donat els telèfons i els correus electrònics i s’han promès que seguirien en contacte, fins i tot el Nen que havia de fer esforços considerables per parlar en castellà i, com a mínim, feia somriure la manera com el destrossava.
A ells dos els ha permès obrir un parèntesi de pau i tranquil·litat dintre el tel d’angoixa en què estan instal·lats des de fa un parell de mesos. Poder parlar de les foteses diàries que treuen el nas quan ens trobem en un ambient desacostumat és gratificant quan et sents atrapat en un discurs escarransit bastit al voltant de les dificultats de trobar feina per tirar endavant la família.
El sol fet de sortir a fer un gelat al passeig marítim cap al tard, havent sopat, suposava un valuós premi diari que difícilment s’haurien permès si s’haguessin quedat a casa. La llàstima és que només han estat cinc dies i se’ls han fet extraordinàriament curts. Un dia, mentre feien un sobretaula d’aquells que s’allarguen, van parlar amb els veïns de la seva situació laboral.
–Oye, en mi empresa han ampliado las líneas de producción y necesitan mano de obra sin requerir ninguna cualificación. Si me apuras... –li va proposar l’Home de forma més que seriosa.
–Ya, en Zaragoza, a 400 kilómetros. No voy a dejar la familia e irme a currar al quinto pino. Con los viajes y la manutención me quedaría a final de mes a dos velas.
–Oye, que tenéis trabajo los dos. Lo que te propongo es que os vengáis la familia al completo. Al fin y al cabo –digué adreçant-se a Ella–, tu tampoco tienes ocupación fija.
Certament, el que els proposava, si s’analitzava objectivament, no era pas cap bestiesa, però havien de tenir en compte l’arrelament, sobretot de la mainada, per als quals suposaria un trasbals de consideració, tot i que si feia cas de com s’havien relacionat amb els tres fills del matrimoni manyo tampoc no els hauria de suposar un entrebanc insalvable.
Sigui com sigui, els van agrair la proposta i van quedar que ja es trucarien per explicar-se com anaven les coses.
–Tu mismo –va dir l’Home amb un punt de suficiència–, sólo tienes que llamarme y me pongo a mover hilos. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada