dilluns, 11 d’octubre de 2021

CAPÍTOL 19è

ELL – 9

No sap viure pendent del telèfon, que segurament és el que hauria de fer, i cada tarda fa un tomb per les empreses de treball temporal on va deixar el currículum per veure si hi ha res de nou. La resposta és invariable: que tingui paciència, que això no surt d’un dia per l’altre. Han encetat l’agost i no hi ha manera. S’estava convencent que fins al setembre no hi havia gaires esperances de trobar res, però estar-se a casa de braços creuats és un suplici massa dur.
Els matins li passen volant amb la feina de casa que cada dia troba més agraïda. Creu que no li costaria gaire acostumar-se a fer de mestressa de casa i acabar per conformar-se amb aquesta condició.
Pensa que, malgrat la situació en què es troben, es mereixem uns quants dies de vacances a la platja i això és el que faran tot i que Ella considera que és una despesa que no es poden permetre, i proposava d’anar a veure els seus pares a Cabra perquè els sortiria més barat, però només la despesa en gasolina del viatge ja els compensa un dia de platja. La canalla ho necessita i cinc dies de càmping en un bungalou no els desequilibraran pas el minso pressupost de què disposen. Trencar aquesta rutina diària segur que els anirà bé a tots.
El Nen bota per un peu des que li van dir i només parla del que s’endurà: la bicicleta, el monopatí... La Nena li ha tret del cap. “Com vols que ens emportem la bicicleta amb el cotxe? No hi cap, ximplet! El que t’has d’endur és un flotador, que encara no saps nedar.”, li diu burxant-lo.
A casa hi regna una certa excitació i compten els dies que falten per poder marxar, un estat d’ànim que trobava a faltar i que han aconseguit encomanar-li fins al punt que a estones se li esborren les cabòries.
Sovint pensa: “Ja cal que aprofitem aquests dies, que ves a saber quan ho podrem tornar a repetir.” 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada