diumenge, 10 d’octubre de 2021

CAPÍTOL 18è

ELLA – 8

Arriba a la casa on li toca netejar quan encara falten cinc minuts per les nou, perquè sap que l’Àvia poques coses hi ha que consideri més sagrades que la puntualitat. Després de les salutacions habituals i de respondre a les preguntes protocol·làries sobre la mainada per la qual sempre s’interessa, se’n va a la cambra de la roba, ella en diu així, es posa la bata i els guants, i es disposa a començar per la cambra de bany.
–Segur que no vols fer un cafetó abans de començar? El tinc acabat de fer.
–Gràcies, però ja n’he fet un a casa i...
–Doncs si no vols fer cap cafè, és igual, però vine a la cuina que hem de parlar –diu l’Àvia afegint un punt d’intriga amb un to sorneguer.
–Se m’endarrerirà la feina i llavors...
–No vindrà pas d’un quartet d’hora. Au va, que fa dies que no la fem petar.
Per tant, s’asseu al costat de l’Àvia que li posa al davant una tasseta de cafè fumejant malgrat la seva negativa perquè és molt conscient que no és pas capaç de rebutjar-lo.
–M’ha trucat una senyora tota dolguda que em volia posar al dia de coses que deia que m’interessaven.
–Ai, marededéu, que em sembla que ja sé per on van els trets!
–I l’he deixada esbravar. Fins i tot l’he punxada animant-la a xerrar. M’ho he passat d’allò més bé, de fet.
–No se la deu pas haver cregut, oi? –demana ella un punt esverada.
–Com vols que em cregui la rastellera de bestieses que m’ha explicat! Noia, que ens coneixem des de fa uns quants anys i et tinc per poc menys que una filla.
–Uf, doncs em treu un pes de sobre, perquè amb aquestes mentides ha aconseguit que una de les veïnes del carrer Gran m’hagi despatxat. I ara precisament no estem per anar deixant feines, ja ho sap.
–Al final l’he engegada a pastar, li he recomanat que es cuidi de casa seva, que prou feina té. Et vols creure que m’ha penjat sense ni acomiadar-se?
–Em va fer tant de mal que m’acusés d’haver-li pres diners! I és que no vaig saber com reaccionar. El meu home la va posar a escaire i la va amenaçar. Espero que s’hagi aturat.
–No et preocupis per la feina que vas perdre, ja hi parlaré jo amb aquella bleda, i li explicaré el que fa al cas.
–Doncs això sí que li agraeixo, perquè ja li he dit que ara mateix estem passant molt mala temporada.
–No ha trobat res encara, el teu home?
–Ai ca! I mira que porta dies trucant a totes les portes.
–No us amoïneu que ja sortirà alguna cosa.
–Potser que em posi a treballar, perquè garlant, garlant, el temps passa que no te n’adones.
–El bany ja l’he fet jo avui, no pateixis. Ves per fer els llits i passar l’escombra.
–Però dona de Déu, amb l’esquena que té, com se li ha acudit?
–Ves, em sobrava temps. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada