dissabte, 9 d’octubre de 2021

CAPÍTOL 17è

ELL – 8

Havent dinat, mentre rentaven els plats a la cuina i no els podia sentir la mainada que estaven abduïts al menjador per vés a saber quina sèrie de dibuixos animats d’allò més estúpids, li ha faltat temps per interrogar-lo i l’ha haguda de posar al dia de tot el que havia passat.
–Li he dit que si feia córrer alguna altra mentida relacionada amb tu sabia perfectament com aturar-ho, que de moment només anava de bones, però que tot plegat es podia complicar.
–No em puc creure que anessis de farol. Què t’ha respost?
–Que ella tot el que diu és veritat i que s’ha limitat a informar a algunes conegudes perquè no els passi el mateix.
–Quina barra! –diu la seva dona estrenyent els punys damunt la pica.
–Però ha estat la darrera cosa que ha dit.
I davant la mirada d’interrogació que li pregava que anés al gra i es deixés d’orgues i d’intrigues, ha afegit:
–Li he dit que abans d’acusar-te a tu que li demani al seu marit, que no deu pas ser la primera vegada que li neteja la cartera ni serà la darrera, que tothom sap de quin peu calça i, si no, sempre se li pot explicar. I abans que em digués res, perquè volia protestar tota ofesa, he afegit que estàvem disposats a anar a denunciar-lo als Mossos d’Esquadra per assetjament sexual, un extrem que portaria un temperi impressionant i duia les de perdre.
–Oh, però això no és veritat.
–No em vas dir que t’havia tocat el cul i que li vas haver de parar els peus.
–Van ser un parell de cops, però no hi ha tornat més.
–N’hi ha prou per fer-li passar vergonya.
–Em sembla que t’has passat una mica. No sé si calia...
–La que s’ha passat és ella escampant calúmnies, no ho oblidis. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada