dijous, 7 d’octubre de 2021

CAPÍTOL 16è

ELLA – 7

S’asseu en una de les cadires de la cuina amb les mans agafades damunt la falda i la mirada perduda en direcció a la porta per on acaba de sortir el seu marit. Pensa que l’havia d’haver retingut, que a bones és molt bon jan, però si s’emprenya pot fer algun disbarat del qual s’hagin de penedir. Ha estat temptada de sortir darrere seu per provar de convènce’l que ho deixi córrer, però s’ha retingut perquè sap que haurien fet escàndol a l’escala o potser a baix al carrer i pensa que el seu mal vol discreció i no pas brames escampades per veïnes xafarderes.
S’aixeca disposada a parar la taula. Aviat arribaran els fills que tornen del casal d’estiu on van cada matí. Agafa quatre plats i quatre gots de l’armari de sobre la pica i els col·loca un a cada costat de la taula quadrada del menjador. Un segon viatge li permet portar els coberts, els tovallons de paper i uns estalvis per posar la cassola de l’arròs al centre. Obre la nevera disposada a treure’n el beure, però s’hi repensa perquè no sap quan trigaran a dinar i amb la calor que fa, sempre resulta més agradable que sigui ben fresc.
Sent el soroll de la clau a la porta del pis i no triga a sentir la veu del Nen:
–Hola, mama! Què hi ha per dinar?
–Hola, fill. Primer un petó, oi?
–Hola, mama! –diu la Nena acostant-se també a fer-li un petó–. Portem molta gana, eh, que avui no hem parat en tot el matí.
–Ah, sí? Explica, explica –fa ella interessant-se per les activitats que els han omplert el temps d’oci del matí.
I tots dos, de forma desordenada i de vegades trepitjant-se, s’apressen a explicar-li fil per randa les seves experiències de casal d’estiu.
–On és el pare? –demana la Nena quan la conversa comença a flaquejar.
–Ha sortit un moment a fer un encàrrec –mig menteix Ella–, no crec que trigui gaire en tornar.
–Oi que tenia una entrevista de feina? –s’interessa la nena.
–Doncs no me n’ha dit res, per tant suposo que no deu pas haver anat gaire bé.
El soroll de la porta del pis tancant-se anuncia l’arribada d’Ell a qui saluden i petonegen. Òbviament ningú no es refereix a la tasca que acaba de fer, però pica l’ullet a la seva dona i somriu.
–Tranquil·la que s’hi pensarà dues vegades abans de seguir escampant merda.
–Papa –exclama el Nen–, dius que no hem de dir paraulotes, eh!
Ell s’apressa a fer veure que es cus la boca mentre riuen tots quatre i es disposen a asseure’s a taula per dinar. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada