dijous, 7 d’octubre de 2021

CAPÍTOL 15è

ELL – 7

La troba a la cuina acabant de preparar el dinar i amb el posat que li veu ja s’adona que n’hi passa alguna de grossa. Insisteix unes quantes vegades i sempre rep respostes vagues relatives a la seva situació laboral, fins que al final accedeix a explicar-li.
–Això s’ha d’acabar. Imagina’t que segueix escampant merda a les altres cases on vas.
–I com ho faig?
–Presentant una denúncia per calúmnies davant els Mossos d’Esquadra.
–Llavors sí que hauré begut oli. Que no veus que treballo d’estranquis a tot arreu cobrant en negre.
–Doncs que llepin per tenir-te treballant sense assegurar-te.
–Acabaré sense cap feina, que no ho veus?
–Doncs alguna cosa s’ha de fer. No et pots quedar de braços creuats.
La seva desolació li trenca el cor. L’abraça, li fa un petó per tranquil·litzar-la, per dir-li que no pateixi, que tot anirà bé, mentre per dintre pensa que ha arribat l’hora dels actes, no de les paraules.
–Surto una estona. No trigaré ni mitja hora –li diu mirant-la fixament als ulls mentre l’agafa per les espatlles.
–On vas? Què vols fer? –s’amoïna interpretant les meves intencions.
–No pateixis per res, que em sé cuidar. Aquella se n’ha d’escoltar unes quantes, i ja és hora que algú les hi digui.
–No ho facis, sisplau. Serà pitjor.
Sense escoltar els seus precs surt de casa disposat a cantar les quaranta a la persona que, escampant calúmnies contra Ella, posa en perill tota la seva família.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada