dimecres, 6 d’octubre de 2021

CAPÍTOL 14è

ELLA – 6

–Sí, sí, soc jo –diu despenjant el telèfon i contestant la interrogació relativa a la seva identitat.
...
–Sí, si no hi ha cap inconvenient, vindré com cada dimarts al matí.
...
–Com que hi ha un problema! Quin problema?
...
–Que li ha trucat per explicar-li? No m’ho puc creure! Però és que no és veritat. Vostè em coneix i sap que es pot refiar de mi.
...
–Com vol que li agafés diners? Els devia pispar aquell pinta del seu home que tothom sap que és capaç de jugar-se fins i tot els cordons de les sabates.
...
–Però no m’ho faci això! I menys ara que tinc el meu marit a l’atur. No li faci cas. Necessito la feina, necessito aquests diners setmanals.
La conversa telefònica acaba de forma abrupta sense cap missatge de comiat. Ella es queda amb el telèfon enganxat a l’orella i a poc a poc l’enretira, se’l queda mirant com si no s’acabés de creure el que li ha transmès i finalment el penja al suport de l’aparell. Es passa les mans per la cara i s’encamina cap a la cuina amb la intenció d’acabar de pelar les patates abans d’anar a la casa dels veïns on neteja cada dimecres.
Avui Ell tenia una entrevista de feina. A veure si al migdia rep una bona notícia que els acabi alegrant una mica el dia, perquè ha començat amb molt mal peu. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada