dimarts, 5 d’octubre de 2021

CAPÍTOL 13è

ELL – 6

S’ha quedat amb les ganes d’anar a casa seva i cantar-los les quaranta. A la seva dona ningú no l’acusa de lladregota sense que s’acabi menjant les seves paraules. I s’hauria quedat satisfet, perquè a la Dona li hauria explicat quatre coses que ha de saber del seu marit i que o bé no les sap o no les vol saber. El més probable és que els cinquanta euros els hagués pispat aquell malànima per acabar jugant-se’ls a la timba on participa a diari i on hi ha arribat a deixar els calçotets. Però això mai no ho reconeixeria una senyora, a qui li cal mantenir la imatge d’esposa ideal en una família ideal i amb uns fills ideals, que de fet no veuen des de fa anys.
Però Ella li ho ha tret del cap amb l’argument que no coneix aquella harpia i que encara seria capaç de complicar les coses i denunciar-la. Li ha fet veure que pels quaranta euros que li acaba pagant cada setmana no valia la pena fer-se pedres al fetge i que ja trobaria una altra casa on anar a netejar els dijous, que preferia no tenir-hi cap més tracte.
Ha acceptat de mala gana els seus raonaments, però abans li ha fet veure que no pot ser que aquesta mena de gent convençuda que està per damunt seu se surti amb la seva. “Deixa-ho estar. Ja hi hauríem d’estar acostumats.”, li ha dit des d’un conformisme que Ell no comparteix.
Ella fa una feina poc agradable, sense cap mena d’assegurança, cobrant una misèria i a damunt ha d’acceptar que la titllin de lladre. Això supera de llarg el que Ell estaria disposat a tolerar, però al capdavall tampoc no té cap autoritat moral per exigir-li una altra actitud, perquè amb la seva feina va acabar claudicant davant una injustícia més que evident. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada