divendres, 1 d’octubre de 2021

9è LLIURAMENT DE LA NOVEL·LA

ELL – 4

Ja està, papers signats, quitança i indemnització a la butxaca, i de cap a unes llargues vacances no desitjades. Avui ha estat el seu darrer dia de treball i ha aprofitat per dir-li quatre veritats a l’Amo, ben dites, però veritats punyents al capdavall. Si no ho hagués fet s'ho hauria retret la resta de la seva vida.
–Això que m’ha fet, més enllà que ho consideri o deixi de considerar-ho com una putada, ha d’entendre que no m’ho mereixo. Almenys hauria de reconèixer això. I vostè sap perfectament que ha tapat la seva responsabilitat amb fets consumats i amb una amenaça que no m’hauria imaginat mai que pogués sortir de la seva boca, per la consideració que li tenia.
–Mira, noi... –ha provat de dir, però l’ha tallat.
–No, no, deixi’m acabar que no em queda pas gaire cosa al pap. Si almenys hagués tingut la delicadesa de donar-me una carta de recomanació, que em sembla que me la mereixo, si almenys hagués mogut algun dels fils als quals està connectat per qüestió de feina per provar d’oferir-me un altre treball, ara mateix no li estaria dient això, sinó agraint-li el gest. Ja veu si soc fàcil d’acontentar. Però ni això, o sigui que ni adéu no li penso dir.
I ha sortit del despatx sense afegir cap altra paraula, imaginant-se la seva cara de sorpresa davant la retòrica que li acabava de ventar i de la qual  s‘imagina que no el considerava capaç perquè és més aviat de poques paraules.
Tampoc s’ha acomiadat dels altres companys de feina, perquè d’ells no ha rebut ni un sol gest, ja no diríem de solidaritat, ni tan sols de comprensió. Ha pensat que encara els clavaria algun moc, perquè avui se’n sentia plenament capaç, i ha optat per tocar pirandó per la porta del darrere i estalviar-se cap escena. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada