dissabte, 2 d’octubre de 2021

10è LLIURAMENT DE LA NOVEL·LA

ELLA – 4

Quan ha arribat a casa a migdia, l’ha trobat a la taula del menjador, amb una estesa de papers al davant, entre els quals hi havia un xec amb la indemnització.
–Tot això és el que he aconseguit després de tres anys de pencar. Em resulta penós i m’estic menjant el coco de mala manera.
–Primer es diu hola –li ha contestat mentre li feia un petó–. I en lloc de menjar-te el coco podries haver escalfat el dinar i parat taula.
–Que poc que has trigat a adjudicar-me la feina de mestressa de casa. Deixa’m pair una mica el desastre abans d’acceptar la nova ocupació.
–La teva nova ocupació, amor meu, és anar al SEPE a tramitar la prestació d’atur, una cosa que faràs demà mateix. Només et concedeixo vacances aquesta tarda.
S’ha imaginat que li sortiria amb algun ciri trencat o fins i tot que faria algun comentari victimista, però en lloc d’això s’ha aixecat, l’ha abraçada i li ha ventat:
–Sí, senyora! De dos que s’estimin, amb un que sigui decidit n’hi ha prou. I aquesta temporada et toca a tu. Faràs bé de no deixar-me engorronir.
–Ni per un moment et pensessis que toleraré que et quedis a casa llepant-te les ferides.
–Ni per un moment, no pateixis. I demà també aniré al banc a ingressar el xec amb la indemnització.
–Que posaràs a la llibreta d’estalvi i només hi recorrerem si les coses es posen “xungues” de veritat.
–Completament d’acord. I començaré a visitar totes les empreses de treball temporal, que n’hi ha una bona colla.
De sobte ha pensat que començaven la nova etapa amb bon peu, ben al contrari del que es temia. Només cal que aquest estat d’ànim li duri uns quants mesos, fins que aconsegueixi una altra feina que el faci sentir útil. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada