dissabte, 28 de març de 2020

Microconte de confinament, 9


EXHAUST

“Exhaust, em sembla que el terme més correcte és aquest: exhaust. Així és com em sento. Jo estava avesat a fer la meva caminada al matí amb en Martí i a la tarda amb la Rosa, i amb això en tenia ben bé prou. Però, noi, d’uns dies ençà em surten amics i companys de camí fins i tot a sota les pedres. Avui ja porto cinc trajectes a peu i estic segur que això no deu ser gens bo per a la meva migrada salut. I és que ja tinc una edat, eh! Que l’artrosi dels malucs no perdona, i he arribat a casa coixejant. Haurien de tenir una mica de consideració amb els de la tercera edat, que se suposa que som població de risc. En Miquel m’ha fet anar quilòmetre amunt i quilòmetre avall del Gurri; amb la Mònica hem fet vuit voltes senceres al parc, que m’he entretingut a comptar-les; en Felip m’ha dut fins al parc de la plaça Santa Anna; amb la Sílvia gairebé hem arribat a Calldetenes... I és que em sap greu fer-los un lleig, què voleu! No sé dir-los que no. Ara bé, començo a sospitar que aquestes amistats no són ben bé pures, que tenen alguna cosa d’interessades. Quan em venen a buscar tot són alegrois i bones paraules i, durant el trajecte no em diuen res, cadascú capficat amb els seus pensaments. Ep, que ja sé que aquests dies les coses no estan per tirar coets, però una mica de conversa... Osti, tornen a tocar el timbre. Prou, s’ha acabat. “
–Petit, en Josep et ve a buscar per anar a fer el tomb –sento la veu de la Rosa que em reclama.
Trec el cap pel passadís, ensenyo les dents i amenaço:
–Grrrrrr! Bup, bup, bup. Grrrrrr!
–No sé pas d’on li ve aquesta mala lluna. És ben bé que aquest confinament ens està mudant el caràcter a tots –es lamenta la mestressa.
“Confinament? Com té els sants pebrots de parlar-me de confinament? A mi, precisament, que no paro a casa en tot el dia!”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada