divendres, 27 de març de 2020

Microconte de confinament, 8


FUGITIUS

Quin misteri, això dels mitjons desaparellats! Allò que diuen que a cada bugada es perd un llençol, ella ho ha actualitzat i ha canviat la peça per un mitjó. A la panera de la roba per plegar hi malviuen mitja dotzena de mitjons que al llarg de la darrera temporada han perdut la seva mitja taronja sense que se n’hagi sabut mai més res, per tant hauria d’estar avesada a aquestes puntuals desaparicions. Però això d’avui ja passa de taca d’oli. S’han fet escàpols dos mitjons de diferent parell, justament els que més li agraden: un de rosa amb ratlles grises i un de gris amb pics menuts verds.
Refà el camí cap a la terrasseta interior on hi té instal·lada la maquinària de la bugada creient que li deuen haver caigut quan ha fet el trajecte a la inversa. No apareixen enlloc. Fica la mà dins la rentadora, després dins l’assecadora, acaba ficant-hi el cap i tot per assegurar-se que no han quedat entaforats en algun ignot replec del tambor. Ni rastre de cap dels dos. “No m’ho puc creure. És que no m’ho puc creure!” –remuga en veu alta mentre creua el menjador. “Què és això que esperona la teva incredulitat?” –la interroga el seu home que està immers en la lectura còmodament instal·lat al sofà. “M’han desaparegut dos mitjons.” –es lamenta ella. “Però això no és pas nou, ja ho tens per costum.” –fa ell amb un punt d’ironia. “Guaita qui parla! No en perdràs mai cap tu, no, perquè això de tractar amb la roba es veu que et provoca al·lèrgia.”
Rere la rentadora, treu la punta grisa amb voluntat de comprovar l’estat de la qüestió i comenta al company que li cobreix l’esquena: “Sssst! No facis soroll. Em sembla que l’hem despistada.” “Ostres, ja feia temps que tenia ganes d’alliberar-me d’aquell ensopit. És que ni donar-me conversa!” –respon l’altre fugitiu. “Massa temps junts a tot arreu, vet-ho aquí. La relació s’acaba migrant.”
Des de la cambra de planxar, ella comenta a viva veu amb intenció que la senti el seu home: “Em sembla que m’apuntaré a la moda de la neta: m’acabaré posant un mitjó de cada color.”

1 comentari:

  1. Endavant Joan! No deixis de fer un cada dia. Gràcies per l'estona. Cada dia l'esperem. Una abraçada: Cuideu-vos.

    ResponElimina