divendres, 27 de març de 2020

Microconte de confinament, 7

IMMERSIÓ LITERÀRIA

El seu home sempre li diu que ella no llegeix llibres, que els devora, que sort en tenen les editorials de l’existència de persones com ella per poder mantenir viu el negoci. Aquests dies de confinament li han aportat moltes més hores de lectura de les que té acostumades, per tant ha acabat esgotant les existències pròpies sense poder proveir-se’n de noves, ara que la llibreria habitual està tancada. Ella per res del món no faria un lleig a en Jordi, el seu llibreter de confiança, en conseqüència  recorre a la biblioteca personal de l’estudi disposada a rellegir algun dels volums que hi té perfectament classificats i endreçats. Els ulls s’aturen en un llibre de llom verd i faixa de color bordeus que pren amb cura reverencial. “Té, ‘Solitud’, fa dies que no m’enfronto a cap clàssic.” –pensa mentre s’asseu a la butaca de llegir i encén el llum que il·lumina la raconada.  Segur que deu ser la tercera o quarta vegada que se submergeix en la novel·la de la Caterina Albert, però en té records tan vivament intensos i va arribar a patir tant amb la Mila, que no li importa tornar-se a deixar transportar a territori muntanyenc per aquest relat corprenedor.
En Carles s’entreté al menjador, a la planta inferior del pis, fullejant el diari, fent els mots encreuats, mirant la tele i maleint els ossos del “milico”, el “picolo” i el “piolín” que fan l’habitual, estúpida i surrealista roda de premsa. “Per completar el galdós espectacle, hi trobo a faltar en Rouco Varela i un torero. Seria la bomba.” –comenta en veu alta, però la seva observació no mereix cap comentari de la seva dona a qui potser no li ha arribat l’ona sonora.

Al cap d’una bona estona, pràcticament a l’hora de dinar, un punt estranyat pel silenci que regna a la planta superior i per la manca de resposta als seus comentaris, decideix fer-hi cap per reclamar la presència de la Pilar i poder seure a la taula acabada de parar.
El racó on acostuma a llegir és buit. Només l’existència d’un llibre obert per la pàgina 79 dipositat damunt la butaca dona fe de l’activitat que s’hi feia. Ell, amb una sorprenent impassibilitat davant la desaparició de la seva dona, pren el llibre i en llegeix: “–Vaja, pastor, teniu manya per a qualsevol cosa...”
S’adona que el darrer dels punts suspensius és una mica més gran. Una inspecció més detallada de la superfície del paper corrobora el fet que el tercer punt és un petit forat a penes perceptible a primer cop d’ull. “Ja hi tornem a ser! En té ben bé per tres hores.” –comenta amb un deix de contrarietat. Acosta els llavis a la pàgina i adverteix: “No t’espero pas per dinar. Et deixo els macarrons al forn perquè els trobis calents quan tornis”.
I és que la Pilar, això de “submergir-se” en la lectura, de tant en tant, quan el llibre s’ho mereix i aconsegueix encomanar-li un estat d’ànim especial, s’ho pren en sentit propi, no figurat. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada