dilluns, 23 de març de 2020

Microconte de confinament, 3

INICIACIÓ A L'ORNITOLOGIA

Repenjat de braços a l’ampit de la paret que tanca la terrassa, contemplo l’estesa de teulades davant meu i els ulls se’n van cap als turons que tanquen la vista per ponent: Sant Sebastià, la Creu de Gurb, Sant Bertomeu... Ara mateix la felicitat podria raure en trobar-me pedalant per qualsevol dels camins que transiten aquesta banda de la plana. “Xipa-xep, xepa-xep, xepa-xep, xip, xip, xep!” Guaito a la dreta, cap al roure que vam plantar quan vam venir a viure en aquest pis i hi descobreixo un verdum que m’està increpant. De la conversa que desenvolupem, en trec la conclusió –possiblement equivocada perquè el llenguatge ornitològic és ple de matisos que s’escapen a la intel·ligència humana– que em recrimina el fet de no haver pensat a posar grana a la menjadora  d’ocells que fa temps vam instal·lar en una raconada de la terrassa. Provo de justificar-me explicant-li que tot plegat ha estat degut al tancament de la botiga de mascotes del passeig on comprava les paperines de llavors, però ho considera una excusa de mal pagador. Em veig en l’obligació de fer-li una promesa: “Tan bon punt em deixin sortir, aniré al súper a comprar-ne.” Al cap i a la fi, anar a comprar menjar per als ocells i treure el gos a passejar deu tenir la mateixa consideració en aquests dies de privacions extraordinàries.
“Sembla que l’aïllament et comença a passar factura”, em diu la meva dona des de la porta d’accés a la terrassa. “Comences a parlar sol.” I jo li contesto que, de fet, mantenia una agradable conversa amb el verdum que acostuma a fer-li companyia mentre ella pren el sol. Està a punt de deixar anar un comentari sarcàstic, però es limita a projectar un greu posat de commiseració.
“Xipa-xep, xepa-xep, xepa-xep, xip, xip, xep!” –em recorda el verdum abans d’emprendre el vol en direcció a l’est, cap al riu, on la vegetació és més notable.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada