dilluns, 30 de març de 2020

Microconte de confinament, 11


PETJADES A LA SORRA

Quan l’Albert li ha comunicat que pensava ocupar el matí pintant una estona, ella no s’ha pogut estar de comentar-li: “Ja seria hora que comencessis amortitzar els estris que vas comprar.” I és que d’ençà que s’ha jubilat s’ha tornat una mica tastaolletes. Va iniciant activitats que li permetin omplir el temps lliure, però no sembla que cap de les que ha tastat l’acabin de convèncer del tot. En aquest ordre, ha fet un curs de fotografia, un de ceràmica, un de fotografia, un altre d’aquarel·la, un d’enquadernació i darrerament parlava de provar-ne un de guitarra, però la seva dona l’ha convençut que amb l’artrosi que li comença a atacar els dits potser és millor que miri cap a una altra banda.
Munta el cavallet a l’estudi, treu la capsa d’aquarel·les, omple un parell de pots d’aigua, escampa els pinzells damunt la taula i busca amb el mòbil un motiu que li sembli interessant per provar de fer-ne una interpretació més o menys creativa. Al cap de poc es troba completament immers en la tasca de triar tonalitats de color que assaja damunt un paper de prova abans de fer les pinzellades definitives al paper granulat que ha fixat al cavallet. És una tasca entretinguda i, segons es diria per la seva expressió de cara, altament satisfactòria.
El matí transcorre amb una calma absoluta, amanida de tant en tant per algun comentari de contrarietat del pintor afeccionat i la resposta engrescadora de la Mercè que, com a mestra jubilada, no ha perdut la vena pedagògica i l’anima a persistir en la seva tasca.
Cap a migdia, en comprovar que l’artista no dona senyals de vida ni contesta els seus requeriments, la dona fa cap a l’estudi i certifica visualment la desaparició del marit. Misteri absolut. 
Observa detingudament l’aquarel·la que estava pintant: una immensa platja de sorra blanquinosa, flanquejada a l’esquerra per una espessa vegetació d’on en sobresurten algunes palmeres, i retallada a la dreta per un mar d’un color turquesa tan pur que convida a submergir-s’hi.
A la sorra apareixen unes petjades en primer terme que s’allunyen cap al punt de fuga, i lluny, a l’horitzó, un puntet negre ran de mar.
–Egoista, insolidari! Només un malànima com tu podria anar-se’n de vacances deixant-me sola a casa, confinada.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada